Com són els productes de la Selva?
Tenim el repte de promocionar i dinamitzar els productes de la Selva però per fer-ho ens resultarà de gran ajuda conèixer les seves característiques principals i les seves especificitats. La realitat, però, és que en termes generals la Selva no presenta una oferta agroalimentària que la posicioni i diferenciï clarament respecte altres comarques catalanes ni cap producte estrella que es pugui identificar únicament amb aquesta comarca. Amb tot cal destacar la gran varietat de productors i elaboradors (fruit de la pròpia diversitat territorial) i l’existència de diversos productes singulars (per bé que majoritàriament compartits amb comarques veïnes).
En termes generals s’han identificat 180 productors agroalimentaris locals i de proximitat (és a dir que formen part de circuits directes o curts de comercialització*) que generen 203 productes. Entre aquests destaquen la carn i els embotits (30,5% del total), el pa i la pastisseria (21,2%) i l’horta (18,7%) mentre la resta (fruits secs, beguda, fruites…) se situen per sota del 10%. Per grans àmbits territorials la majoria es localitzen a la zona de la Plana de la Selva (42,9%), seguit del Montseny-Guilleries (31,0%), la Selva Marítima (14,8%) i el Ter-Brugent (11,3%). Per municipis, Blanes i Sant Hilari encapçalen el rànquing (23 productes, 11,3%) seguits de molt a prop per Arbúcies (22 productes, 10,8%).
Més enllà d’aquesta anàlisi quantitativa la diagnosi ha posat de manifest l’existència d’alguns productes més o menys específics de la comarca a tenir en compte:
-Salsafí de la Selva: és una planta de la família de les compostes, originària de l’àrea mediterrània del sud d´Europa que, històricament, ha estat cultivada a les comarques gironines i especialment a la comarca de la Selva. És una arrel allargada, de color marronós a l’exterior i té una textura agradable i tova, i un sabor dolç i delicat. Permet una conservació llarga en llocs frescos i s’acostuma a consumir guisat, així com amanit o fregit. Actualment hi ha diversos productors de la comarca que cultiven salsafí i hi ha dues iniciatives de comercialització del producte (envasat al buit o com a melmelada, bombó, licor, vinagre…).
-Avellana de Brunyola: es va començar a cultivar a la Selva a partir del segle XIX degut a la crisi de la fil·loxera, primer en terres altes (entre Sant Climent d’Amer i Sant Martí Sacalm) i posteriorment en zones més planes. Actualment a la comarca es cultiven 818 hectàrees d’avellaners (el 86,4% del total de Girona), especialment a Brunyola (460 ha), Amer (103 ha) i Vilobí d’Onyar (97 ha). La varietat més utilitzada és la negreta (del Camp de Tarragona) però se n’utilitzen de més antigues com són el garrofí, el grifoll, el pinyolenc i de més noves d’origen italià. Tots els productors (excepte un, que fa comercialització directa) venen les avellanes a cooperatives i indústries de fora de la comarca (especialment del Camp de Tarragona) perdent la traçabilitat del seu origen.
-Cava de Blanes: el municipi de Blanes forma part de la DOP Cava ja que s’hi elabora aquest vi escumós des de 1865 per bé que la quantitat de vinya ha passat de les 650 hectàrees a les 9. Actualment hi ha dues caves a Blanes però només una utilitza raïm local.
-Dolços de la Selva: diferents pastisseries de la comarca elaboren galetes a partir de receptes centenàries que han passat de generació en generació. És el cas dels capricis d’Amer, els modernistes d’Anglès, el pa de pessic d’Arbúcies, la tortada d’ametlles i les galetes Vichy de Caldes de Malavella, els rierencs de la Cellera de Ter, els jaumets de Sant Hilari i les teules de Santa Coloma de Farners.
-Ratafia: la ratafia és un producte que s’associa directament amb la comarca de la Selva gràcies a les activitats que realitza la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners (festa, rutes, receptes antigues…). Tanmateix cal tenir en compte que totes les ratafies comercialitzades des de la Selva, malgrat disposar de marca pròpia, són elaborades per empreses licoreres de fora de la comarca.
D’altra banda la Selva forma part de la IGP Poma de Girona (amb 70 hectàrees dedicades a aquest cultiu) i 4 municipis (Blanes, Hostalric, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera) formen part de la DOP Mongeta del Ganxet. A més s’han identificat diverses varietats i productes autòctons però que fins al moment no han estat promoguts, comercialitzats i/o distribuïts amb marca pròpia: oli del Salar d’Arbúcies, poma d’Arbúcies, mongeta rossa d’Arbúcies, castanya d’Arbúcies, gamba de Blanes, mel de Tossa, ceba dolça i gran de Caldes…
* La venda directa és la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de persona intermediària. La venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva.
